Les quatre parts en què s’estructura presenten, amb els
matisos que hi pertoquen, una reflexió sobre la vida quotidiana
a partir d’un fet que resulta innegable: la nostra
fútil existència —una certesa, valgui la redundància— i
els vans intents d’ignorar-la a mesura que els anys —i les
dècades— s’escolen i “ja encalcen la posta de l’horitzó”
(“Punt de partida”).
Rufat ens presenta amb Les certeses un recull marcat per
la sinceritat en tant que és protagonista i no únicament
observadora del missatge que ens exposa: som mortals i
vivim ignorant-t’ho. Una visió dolorosa de l’existència en
què només trobarem refugi en el record i en la recerca d’un
mateix. (Del pròleg de Josep Camps Arbós).