Durant quasi cinc-cents anys Benetússer va pertànyer a una mateixa família, els Rabassa de Perellós, que van obtenir la dignitat del marquesat de Dosaigües en 1699, un fet excepcional entre la noblesa valenciana. Aquest vincle s’inicia el 27 d’abril de 1351 quan Giner Rabassa «el Major» compra la senyoria de Benetússer, i finalitza en 1843 amb la mort del cinquè marquès de Dosaigües, l’últim d’aquest llinatge. La història de Benetússer va de bracet d’aquesta antiga família valenciana, amb el seu ascens social i la seua decadència, la qual cosa es materialitza en la construcció d’un palau, desaparegut malauradament en 1934. En aquest llibre s’analitza l’ascens social dels Rabassa de Perellós, els quals es van emparentar amb la flor i nata de la noblesa valenciana, tot convertint-se durant el segle XVIII en la casa nobiliària més rica de l’antic Regne de València. Aquesta esplendor es va concretar en el patrocini de les arts i el patrimoni que van acumular a causa de la incorporació per herència de la Casa d’Albatera, del llinatge dels Rocafull, i de la Casa de Plasència, del llinatge dels Lanuza. La primera part del llibre se centra per tant en els orígens, l’evolució i l’ascens d’aquesta família fins a la seua desaparició al segle XIX i el consegüent canvi de llinatge en la casa de Dosaigües amb el llinatge Dasí. En la segona part del llibre es reconstrueix amb diferent documentació com degué ser el palau que es van construir a Benetússer.