Actualment el col·leccionisme artístic i les seves subtils —i alhora intenses— imbricacions tant amb la difusió, l’estudi i la preservació dels bens culturals com amb la configuració dels museus catalans, representen un corpus de treballs d’un gruix i una significació notables, entre els quals figuren les col·laboracions d’aquest volum dedicades als col·leccionistes Narcís Ricart, Julio Muñoz Ramonet i Jeroni Faraudo, l’antiquària Maria Esclasans, els artistes col·leccionistes Hermen Anglada-Camarasa i Alexandre de Riquer, i també als casos de difusió de l’obra de Picasso i al museu del col·leccionista Antoni Deu Font. Feia dècades que, com a branca artística, es tenia en consideració el col·leccionisme des de les àrees de documentació interna dels museus, que investigaven la procedència de les peces, però recentment, amb una perspectiva més amplia d’estudi d’aquest fenomen com a fet de cultura, els investigadors n’han provat el pes històric i han reivindicat la memòria d’una activitat, que, si bé és individual i a voltes secreta, permet comprendre el valor d’aquest patrimoni col·lectiu.